Idees a destacar de la sessió
Durant la sessió d’avui hem parlat dels aspectes clau que s’han de tenir en compte des de la perspectiva del Coneixement del Medi Social. Així, hem entès que tot i que el currículum ens ve donat i ens hem de recolzar en ell com si d’un coixí es tractés, n’és imprescindible l’acció docent i la seva programació per avançar dia a dia a l’aula amb els infants. En relació amb aquesta acció docent i les seves concepcions, considero que el/la mestre/a ha de treballar cap a una línia on l’alumne sigui actiu en el seu procés de coneixement, tal i com es defensa al constructivisme. D’altra banda, hem fet un repàs entre tots als valors que envolten les Ciències Socials i que s’han de treballar a l’aula amb els nens i nenes des de l’etapa infantil, tals com el respecte, l’empatia, la solidaritat, la curiositat, l’esperit crític, l’autonomia i la creativitat. Entre tots ells, considero que (tot i que cada un dels esmentats és fonamental en aquesta matèria i en la resta), l’empatia i la solidaritat són dos de primer ordre en el camp de les Ciències Socials: hem de tenir la capacitat de posar-nos en el lloc de l’altre per poder entendre’l; de la mateixa manera, cal promoure que l’alumne es desenvolupi a nivell col·lectiu, lluny de la individualitat a la que és sotmès des d’anys enrere.
Finalment, hem esbrinat els prejudicis amb els que ens trobem, fins i tot els mestres amb els propis infants en el cas dels etiquetatges. M’ha resultat prou interessant com hem abordat el prejudici de gènere: el treball amb racons en pot ser una manera perquè tots els infants desenvolupin tasques indistintament del gènere (nens i nenes jugaran als racons de la cuina o dels mecànics, per exemple). Finalment, m’agradaria parlar, dins d’aquesta temàtica, del cas que ens ha comentat el mestre relacionat amb la iniciativa portada a terme a una escola de l’Hospitalet per trencat aquests prejudicis (en aquest cas, de classe social): que els alumnes portin uniforme, de manera que ningú es fixarà en si un alumne vesteix amb roba de marca o si un altre no la porta perquè no s’ho pot permetre. Hem debatut molt aquesta qüestió avui a l’aula. Haig de dir que en un principi m’ha semblat una bona idea i no entenia la indignació d’alguns companys/es. Entenc que d’aquesta manera cap alumne podrà discriminar a ningun altre per aquestes qüestions, però, després d’escoltar algunes aportacions a classe, he canviat la meva opinió: considero que els infants s’han d’educar dins la diversitat, dins un clima caracteritzat per diferències de molts tipus; no obstant això, dins aquest clima divers, la nostra funció i la de les famílies és educar en valors tals com el respecte a l’altre, un altre que pot ser d’una raça diferent a la nostra, una altra ètnia, religió, classe social, etc. Només així aconseguirem aquest respecte, només si no obviem la diversitat, una diversitat que hem de considerar enriquidora per a tots i positiva, i que no només es troba a les aules sinó a la societat en general.
La sessió d’avui m’ha provocat alguna pregunta?
La pregunta que m’ha provocat aquesta sessió és la següent:
Són els docents avui dia conscients del seus propis prejudicis dins l’aula?
Considero que en moltes ocasions els/les mestres han de reflexionar sobre la seva actitud vers els infants i les famílies i, només treballant des del respecte i deixant de banda prejudicis que excloguin la diversitat a l’aula, serem capaços d’educar fomentant valors socials.
Ampliació de les idees
En relació als continguts tractats durant aquesta sessió, m’agradaria fer esment a un article que vàrem treballar durant la sessió de seminari, la referència del qual és:
Mèlich, J.C. Palou, J. Poch, C. (Coord.) (2000) “Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?” a La veu de l’altre. Reflexions per educar en valors ètics. Barcelona. ICE UAB. (pp.33-43)
Aquest article parla de dos conceptes: l’alteritat i la identitat, és a dir, la relació amb els altres i la construcció del propi jo. Així, s’entén alteritat com la relació del jo i l’altre, una relació que, tal i com s’expressa, defineix la vida en societat en la que ens trobem. D’altra banda, s’afirma que la nostra conducta s’orienta en funció de la interpretació subjectiva que fem de la conducta dels altres, i per tant, “l’altre” no pot ser-nos indiferent. És per aquest motiu que considero, tal i com afirmen Mèlich, Palou i Poch (2000), que existeix la necessitat d’un (alteritat) per a la construcció de l’altre (identitat).
En relació amb l’educació infantil, considero que des de l’escola, a més de treballar l’autonomia personal dels nens i nenes, cal posar èmfasi en l’heteronomia, per la qual el subjecte es construeix en relació amb l’altre i pretén respondre d’aquest altre, sense esperar res a canvi. Tal és així que l’altre li dóna sentit a les normes que regeixen la nostra acció ètica. Cal fer, a més, una proposta d’educació en valors, on el respecte vers l’altre i la responsabilitat i la llibertat siguin principis fonamentals.
Imatge o dibuix que expressi la idea central de la sessió
En aquesta imatge veiem una activitat o moment quotidià dins l’aula d’infantil, la conversa en rotllana. La disposició de l’alumnat en rotllana afavoreix la comunicació entre ells i que tots es vegin i escoltin el que ha de dir cadascú. A més, a la imatge, veiem com s’aixeca la mà per demanar el torn de paraula, un acte de respecte als demés que des d’edats com aquestes es pot promoure perfectament.
