Ciències Naturals: 11 de novembre del 2011

11 de novembre del 2011

Idees a destacar de la sessió

Avui hem tingut la sort de rebre la visita de la Rosa Maria Tarin, la qual ens ha ofert una conferència sobre la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat. Abans d’iniciar la conferència hem fet un exercici de reflexió sobre el que hem vist en arribar a la facultat: la brutícia després de la festa de la Universitat Autònoma que justament es va celebrar ahir. Aquesta coincidència (la brutícia que ens hem trobat avui en arribar a la Facultat i la Conferència sobre la sostenibilitat) ens ha sobtat i ens ha fet, com dic, reflexionar a tots i totes. El que hem visualitzat entra en col·lisió amb els temes que tractarem. Ens adonem que no hi ha control ni gestió de la festa, així com consciència de reciclatge. Hem pensat plegats en quin ciutadà volem educar des de l’escola bressol per tal que no passi això, i, personalment, la idea no s’acosta al que he vist avui. La conferència ha sigut molt interessant i, com a punts clau, destaco els següents:

-       Presentació del XESC i orígens (creació)

-       Reflexió inicial sobre els següents aspectes, puntuant el nostre coneixement (gens o 0, poc o 1, força o 2 i molt o 3): millora de la qualitat dels espais d’interacció (em situo en el 2) i canvis en la cultura d’escoles (em situo en el 3).

-       Definició i conceptes clau de l’educació ambiental: hem entès aquest terme com la capacitació per a l’acció conscient, tant individual com col·lectiu en favor de la sostenibilitat. A més, hem situat al professorat, l’alumnat, els espais de benestar i el currículum des de la perspectiva sociocrítica dins aquest terme.

-       Exemples sobre com es treballa a algunes escoles bressol, com l’Escola Bressol Gespa, i l’anàlisi dels espais d’interacció, la participació de les famílies i la interacció amb l’entorn.

-       Explicació de les tres “S” i les 4 “R” i com es pot treballar a les escoles: les “3S” són saludable, solidària i sostenible, mentre que les “4R” fan referència al reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar.

Després de l’exposició d’aquests aspectes clau, la Rosa Maria ens ha tornat a preguntar sobre el nostre grau de coneixement en relació als dos aspectes inicials: millora de la qualitat dels espais d’interacció i canvis en la cultura d’escoles. Me n’adono, aleshores, que aquesta temàtica m’ha quedat molt més clara amb l’exposició de la Rosa Maria. A part de la teoria exposada, la Rosa Maria ens ha mostrat fotografies i exemples de com gestionar els espais d’interacció per afavorir les conductes sostenibles dels infants i el respecte al nostre entorn. A més, hem entès que és necessària una filosofia sostenible global a l’escola (equip docent i direcció), per treballar en la mateixa línia.

Aquesta sessió m’ha provocat alguna pregunta?

La sessió d’avui m’ha provocat la següent pregunta:

Què haig de fer si a l’escola on em trobo en un futur no hi ha una filosofia per la sostenibilitat?

Molts cops he pensat en problemàtiques com aquesta, ja que considero que a l’escola tota la comunitat educativa ha d’estar implicada en el procés d’aprenentatge de l’infant, treballant vers els seus interessos i motivacions i mostrant i coneixent l’entorn, les seves característiques i la importància de la seva conservació.

Ampliació de les idees

En relació als aspectes tractats avui en la Conferència, he volgut visitar una pàgina web que la pròpia Rosa Maria ens va recomanar: el Safareig, disponible a la direcció web http://www.xtec.es/~ccols/. Es tracta d’un espai de comunicació i d'intercanvi social que té com a protagonistes els infants i la natura. Proposa veure, entendre i utilitzar l'entorn com a impulsor de cultura. He trobat que és una pàgina molt interessant i útil, tant per estudiants d’Educació com per mestres, ja que s'hi poden trobar propostes educatives amb els elements naturals: aigua, aire, llum i terra. Per entendre aquesta filosofia, a la pròpia pàgina web, a l’apartat “l’infant i la natura”, hi ha el següent comentari introductori que m’ha cridat l’atenció:

En contacte amb la natura i els seus elements, és possible conèixer, descobrir, observar, apropiar-se del que esdevé important i significatiu. La natura ens aboca a diferents situacions. Ens obre camins per recórrer, redescobrint l'entorn on vivim. Petits i grans busquem el plaer de jugar, treballar, parlar, pensar i inventar junts. (Pàgina web Safareig, 2000)

He volgut compartir en aquest apartat la següent experiència, en relació amb l’aigua: “la pica de l’aigua”. Els infants experimenten la sensació de tocar l’aigua freda i més calenta de l’aigua a la pica, fent ús de materials diversos, com embuts, recipients transparents, etc., i actuant amb tots ells lliurement, pensant i intentant trobar les seves respostes.

D'altra banda, m'agradaria compartir el següent vídeo, disponible al diari digital La Vanguardia.com, http://www.lavanguardia.com/sucesos/20111111/54238776975/la-uab-llena-de-basura.html , titulat "La UAB, llena de basura".

En aquest vídeo veiem el resultat de la conducta d'alguns joves. Com a estudiant d'aquesta Facultat, m'agradaria manifestar la meva indignació i vergonya al veure aquesta imatge, i no comparteixo la filosofia d'algunes de les persones que fan que una festa i celebració es converteixi en un acte insolidari vers el nostre media ambient.

Imatge de la sessió

La següent imatge correspon a l'experiència del Safareix, referent a l'aigua:

Cieències Socials: Sessions destinades a "l'espai i el temps"

Sessions destinades a “l’espai i el temps”

Vàrem iniciar el tema de l’espai i el temps a través d’un exercici col·lectiu. La Rosa ens ha demanat que dibuixem el que ens susciti “temps històric”. Jo he dibuixat el següent:

                 _______________________________________________________

Tots els companys i companyes han dibuixat el mateix, una línia. També hi ha d’altres que han fet la representació en forma d’aspiral. La Rosa ens explica que la línia i l’espiral és la representació per excel·lència del temps històric: la línia, com el desenvolupament del temps, que té un final, i l’espiral, que simbolitza la concepció temps que es té a l’Orient, on el temps no te inici ni final, una espiral que va desenvolupant-se, repetint, recreant, canviant i mantenint.

En relació a l’espai, la Rosa ens ha llançat una pregunta: Què defineix un espai geogràficament definit? Ens ha explicat que requereix límits i identitat.

Penso que és important tractar aquests temes (l’espai i el temps), ja que a l’escola bressol, quan treballem l’espai i el temps, el que ens interessa és saber els conceptes centrals, allò que els identifica. Cal que els nens vegin en les activitats proposades una funcionalitat i no hi ha prou en la praxis dels límits (pintar boletes). En comptes d’una boleta hauria de ser un espai significant.

Abans d’endinsar-me en els dos conceptes, cal tenir present que la unitat bàsica o concepte bàsic d’espai és LLOC, mentre que el concepte bàsic de temps és FETS o ESDEVENIMENTS. Hem de tenir en compte, a més, que no existeix l’espai i el temps, ja que tot són esquematitzacions, a través de la nostra representació. Fem representacions a través del nostre cervell, per poder recordar i endreçar-ho a la seva biblioteca, on ho esquematitza i fa un esquema/croquis per poder recordar una imatge i, a partir d’ella, alhora, recordar moltes coses. (els avis, gràcies a l’àlbum de fotos recorden tota la seva vida; mirem fotos al Facebook amb l’exnòvio i ens enrecordem de la nostra relació passada, etc.). A partir d’imatges, paraules, petits crokis...podem recordar i tenir una representació espacial i temporal i que ens permet tenir memòria.  Tot això ho fem des de ben menuts. Quan eduquem a endreçar el seu record ajudem a fer els seus propis esquemes mentals. Aquesta feina marcarà la manera d’endreçar els seus primers records i seran endreçats tota la vida. És per aquest motiu que l’àrea del Coneixement del Medi Social és tant important.

Sobre el temps

En primer lloc, hem treballat el temps en aquestes sessions vinculant-lo al seu treball a l’Educació Infantil. Així, ens adonem que es treballa de moltes maneres:

§  A través de rutines (repetició al llarg del dia)

§  Experiència

§  A través del llenguatge es dona significat a aquells temps, rutines, etc.

En segon lloc, hem parlat d’incoherències, com ara les següents:

“marxa el Sol i es fa fosc...” à quan marxa el Sol no es fa fosc: triga una mica a fer-se fosc. Per tant, li estem donant un esquema erroni; lligarà el fet de que marxi el Sol a fer-se fosc.

“I el pa que es feia cada dia” à és molt laboriós fer pa, es feia cada 15 dies. Ens ha traït el fet de pensar en els forns de pa, en la maquinària d’avui dia. Ens ha fallat el no tenir experiències de fer pa com abans.

Així, hem de ser conscients que els infants tenen una noció del temps, el canvi. No és necessari que en diem totes les experiències d’abans i d’ara, sinó que només cal una: fer pa com es feia abans i que comparin com es fa ara.

Tot això ens serveix per prendre consciència, coneixements, etc. per tal de no estar ni anclat en el passat ni en el present, i potenciar així una mentalitat dinàmica. Hem après que l’acceptació del canvi no és fàcil, ja que és risc, inseguretat, etc., i que al treballar com érem abans i com som ara, oferim  un enteniment del canvi com una qüestió natural.

En tercer lloc, hem parlat de la importància de com a mínim proposar una vegada al curs que els alumnes visquin una experiència de com es feien les coses abans, com es fan ara, i tinguin consciència del canvi.

Finalment, i en quan a la durada, podem dir que el temps és relatiu. Per què? Una cosa és la durada temporal objectiva del rellotge, que entra moltes vegades en contradicció o es posa en relació amb la mesura perceptiva personal de com ho vius, de l’experiència.

Amb els nens, es pot treballar de les següents maneres:

-           tenint un rellotge a l’aula

-          amb les ombres

-          Preguntar “quan ha durant l’activitat?”, “que ha passat molt temps explicant el conte?”, i en comptes de preguntar si els hi ha agradat: “mireu l’agulla del rellotge”, “hem trigat molt en explicar el conte”, “sembla que ha passat poc temps perquè ens ha agradat molt...”.

Sobre l’espai

Hem parlat de que a l’espai li podem atorgar molts adjectius: gran/petit, net/brut, etc. i quan construïm les nocions d’espai ho fem a través de conceptes oposats. A l’Educació Infantil comparem què és gran, què és petit, etc. Quan parlem no fem referència a l’oposat (això és una taula), però dins el nostre cap, el cervell discrimina i prèviament ha identificat el parell oposat. A l’etapa infantil cal treballar, per tant, aquesta comparació d’oposats per tal de concentrar els esquemes de manera discriminatòria en la seva ment: “la neu és blanca, el gat és negre”.

És per aquest motiu que la comparació és bàsica per treballar l’espai, entenent el treball de l’espai com la identificació i qualificació dels llocs. Quan diem “els homes treballaven als camps grans, i les dones als horts” s’està prenent una decisió de divisió del treball, ja que abans les dones havien d’estar tocant a casa, per la força física, etc. Així, amb els nens haurem de treballar el per què d’aquestes decisions. No identifiquen i situem perquè sí.

Durant una de les sessions de seminari dedicades a l’espai i al temps, vàrem fer una activitat molt interessant i que ens ha motivat molt, ja que ha sigut molt divertida. La Rosa tenia una pilota inflable, i ens la tirava a algun de nosaltres llançant-nos amb ella una pregunta, a l’atzar. Un exemple és el següent:

            Per què a Canàrias hi ha una hora menys?

Les nostres respostes han sigut les següents:

-          No està al mateix meridià que nosaltres.

-          Està en una altra franja horària.

La Rosa, aleshores, ens ha donat l’explicació amb més rigor científic (el mateix que hem d’atorgar als nostres futurs alumnes):

Les franges horàries es determinen amb el Sol i la rotació de la Terra. La Terra gira, i gira sobre ella mateixa i cap a l’est. Primer li toca el Sol a Espanya i després a Canàries. Així, hi ha una hora menys perquè la Terra gira cap a l’est.

Amb aquesta activitat m’he adonat de la importància de les ciències en l’educació infantil i del domini de temes com l’espai, el temps i les ciències en general, ja que aquesta pregunta ens la pot fer un nen de cinc anys. Ho hem d’explicar bé, científicament. Així, i com a conclusió, hem de donar respostes científiques a preguntes científiques que ens poden preguntar els infants.

                                                       Projeccions i coordenades

En relació a l’espai, una de les aplicacions a l’aula d’infantil que em va cridar l’atenció és la següent: les projeccions. Les capacitats projectives estimulen molt les capacitats mentals. Si fem una imatge d’un bolígraf posant-ho des de diferents punts de vista, l’infant ha d’entendre que és el mateix objecte. Això s’ha d’estimular des de ben menuts i un exemple n’és el següent: quan els infants fan ciutats amb peces, podem posar les peces sobre el paper i fer el contorn; després, retirem les peces i veurem el dibuix.

Nosaltres, per situar un lloc en un espai necessitem unes coordenades. Això sí és difícil fer-ho en infantil.

                                                       Graficitat

Els infants comencen a expressar-se amb punts. Està expressant-se amb un llenguatge molt potent: la graficitat. Que els infants representin el món que els envolta amb punts, línies i taques és molt important. La graficitat és un mecanisme per treure el que els infants pensen. Així, és important donar estones de dibuix lliure (graficitat). El dibuix és el producte i la graficitat el llenguatge que utilitza per arribar al producte. La graficitat és un dels llenguatges per expressar els nostres esquemes mentals. Qualsevol activitat que fem de tipus espacial cal que tingui una expressió gràfica perquè l’infant l’assumeixi.

                                                           Topònims

Els topònims són els identificadors dels noms. Només necessitem una paraula interessant, que els nens no coneguin per desencadenar un món de coenixement, la construcció de la sabiduria. Pemmican, tal i com vam experimentar durant una activitat al seminari,  pot servir perfectament per sintetitzar el món dels Sibux.

Així, de la mateixa manera, podem començar a estudiar Austràlia des de ben petits, quan sorgeix, quan ho necessitin. A partir de la paraula “cangur” ens podem remetre a Austràlia.

Finalment, vull incloure una altra activitat durant una sessió de seminari: si tapem els ulls i pensem en la relació física d’Amèrica i Àfrica, en què pensem?

-          Eren dues peces juntes i que es van separar pel moviment dels continents. Això ens ho permet treballar el món dels encaixos. Si les coses no canviessin i no fos canviant, no existirien els llocs, serien tots iguals i només i hauria un. Així, la noció més important que relaciona espai i temps és el CANVI. Cal ser conscients dels canvis, per tant.

Aquestes sessions m’han provocat alguna pregunta?

És l’espai i el temps utilitzat a les escoles de manera transversal a totes les àrees (no únicament lligar a les ciències)?

Idees a ampliar de la sessió

Per ampliar les idees d’aquestes sessions dedicades a l’espai i al temps, he volgut parlat d’un llibre molt interessant titulat “Elogi de l’educació lecta”, de Joan Donenech Francesc, la referència del qual és la següent:

            Francesch, J.D. (2009). Elogi de l’educació lenta. Barcelona: Graó

Hi ha diversos punts als llibre que m’han ajudat a entendre millor els aspectes treballat durant aquestes sessions. A continuació els exposo:

§  Les dimensions del temps a l’educació són complementàries però amb característiques diferents:

1) La relació entre passat, present i futur

L’autor defineix present, passat i futur de la següent manera:

Present: “...el present es construeix sobre el passat, sobre els projectes, les experiències, la cultura que hem anat construint fins ara [...] pensar les conseqüències que les nostres actuacions actuals tenen per al futur també és imprescindible... ” (Francesc, 2009, p.66)

2) La mesura i la quantificació del temps

Joan Domènech assegura que el temps des de la  quantitat tendeix a fragmentar-se, tecnifica l’activitat i el projecte i en limita l’abast

3) La velocitat i els ritmes d’aprenentatge

Tal i com comenta l’autor en aquest punt, considero que cal adaptar-se al ritme d’aprenentatge de l’alumne, essent flexibles i comprensius, acompanyany l’infant en el seu aprenentatge. A més, l’autor assegura que no es tracta només de reduir la velocitat, sinó de plantejar una relació doferent entre l’espai docent i el temps que s’ha destina.

4) El temps propietat de la infància

5) La subjectivitat del temps a l’educació

§  Trencament de la concepció tancada i rígida de l’espai i el temps

L’autor ens explica que el concepte d’educació permanent apareix per plantejar que l’educació no pot limitar-se a un temps (a un període obligatori) ni a un espai (les quatre parets de l’aula). Així, defensa que l’educació és per a tota la vida, i l’espai, la ciutat, és el laboratori educatiu per excel·lència. L’autor amplia aquestes idees tot defensant la necessitat de modificar el tracte i aplicacions de l’espai i el temps a les aules.

Imatge de la sessió

He seleccionat aquesta imatge, ja que podem veure un grup d'infants que escolten un conte explicat per la mestra. Aquesta activitat tan repetida a l'educació infantil es pot aprofitar fins i tot per tenir consciència del concepte de temps, com ja hem explicat anteriorment. Així, podem dir: "ha passat molt de temps però ens ha passat molt ràpid, perquè ens ha agradat escoltar el conte...".

Ciències Socials: 14 d'octubre del 2011

Idees a destacar de la sessió

La sessió d’avui ha estat molt entretinguda i, des del seu començament, ha atret l’atenció de tot l’alumnat. Això és així perquè la Pilar l’ha iniciada amb l’explicació d’un conte, “El cargol treu banya”. Un cop explicat, la Pilar ha volgut destacar aquells aspectes del conte que cal tenir presents alhora d’explicar-lo a un públic infantil. Entenem per conte una manera entenedora d’aprendre conceptes contextualitzats als infants. Per aquest motiu cobren tanta importància els aspectes dels quals s’ha de tenir cura per tal d’aconseguir els objectius que, com a futurs/es mestres ens proposem durant la realització d’aquesta tasca. Així, un cop explicat el conte ( fent ús de suport d’imatges visuals que permetien un millor seguiment de la història del cargol que la Pilar ens explicava), hem analitzat a través d’una graella els criteris d’avaluació següents:

§  Vocabulari

§  Ritme, entonació i emoció

§  Vocalització

§  Mirada

§  Gesticulació

§  Silencis

§  Expressivitat

§  Captació de l’atenció i de la participació

§  Obertura i tancament del conte

§  Creació de clímax

§  Comunicació del valor social que transmet el conte

§  Anticipacions

§  Ambientació

§  Context curricular

§  Avaluació del procés

§  Avaluació dels resultats

§  Avaluació de les propostes de millora

Entre tots aquests ítems m’agradaria destacar els que fan referència a l’obertura i tancament del conte. Personalment, sabia de la importància dels contes a l’etapa infantil, ja que en d’altres assignatures ja vàrem tractar aquests aspectes (Llengua castellana, curs 2010/11). No obstant això, m’he adonat de la importància d’aquests dos grans moments en l’explicació dels contes. Pel que fa a l’obertura del conte, en aquest cas, la Pilar ens ha fet participar activament a tots des del seu inici perquè ens concentrem. Així, tots hem hagut de simular les banyes del cargol. Ha sigut molt divertit i, tal i com pretenia, ha captat la nostra atenció. Com ha aclarit posteriorment, cal captar l’atenció de tots els nens i nenes perquè es concentrin, de manera que si tothom se sent partícip i respecta les normes establertes, l’activitat que duem a terme funcionarà. D’altra banda, pel que fa al tancament del conte, cal que l’infant reculli i guardi el conte a la memòria, i això és possible amb mètodes com el que ha fet servir la Pilar, promovent aquesta tendra abraçada que tots recordarem.

Un cop reflexionats aquests aspectes, vull destacar una idea que crec hem de tenir en compte tots els que volem exercir la tasca de mestres d’educació infantil i que lliga amb la definició de conte que expresso a l’inici del meu comentari: els contes ens ajuden a reflectir i conscienciar els infants sobre valors socials, sense els quals és impossible treballar la sostenibilitat Així, l’acte de generositat del cargol que ens ha explicat la Pilar,representa alhora un acte de sostenibilitat. D’aquí la importància dels contes en aquestes edats.

La sessió d'avui m'ha provocat alguna pregunta?

Algunes de les preguntes que m’ha provocat la sessió d’avui són les següents:

Fins a quina etapa els contes es poden utilitzar com a recurs didàctic en la conscienciació de valors socials? L’etapa primària també és receptora d’aquests objectius a través de la selecció de temàtiques adequades?

Ampliació de les idees

Per tal d’ampliar les idees tractades a la sessió d’avui, vull fer esment en primer lloc, a un article present al Diari de Balears, la referència del qual és la següent:

Mir,A, (2010, juny 9). La potencia dels contes com a recurs didàctic. Diari de Balears. Recuperat el 18 d’octubre de 2011 de http://dbalears.cat/actualitat/ara/la-potencia-dels-contes-com-a-recurs-didactic.html.

Així, en aquest article, l’autor reconeix com avui dia els contes són instruments oblidats en l’educació dels infants, oblidant-se la societat de les immenses virtuts que incorporen aquests relats. Explica que, a més de la important funció d’apropar En caché  - Similareals infants a l'hàbit de la lectura d'una manera amena i divertida, la màxima virtut d’aquesta pràctica recau en la transmissió de valors:

“ La importància de la solidaritat, del treball en grup, de l'amistat, del compromís per les causes justes o la fidelitat són idees que es poden inculcar a través d'un conte d'una manera fàcil i divertida” (Mir, 2010).

A més, l’autor parla de la importància d’alguns dels criteris d’avaluació tractats avui a la sessió, necessaris per a una correcta explicació del conte per part de l’adult i que motivin l’assoliment dels objectius que ens proposem. Així, explica que com el relat ha de ser ben dominat pel narrador, amb un llenguatge adaptat al nivell del receptor, fent ús de frases senzilles. També explica la importància de les pauses i l’entonació com a instruments que poden ajudar a mantenir l'emoció i l'atenció dels infants, així com els gestos que incideixen, com diu, certes dosis d'entusiasme i interès per allò que s'està contant.

En segon lloc, i atenent als recursos didàctic electrònics que ens poden ser útils en la professió docent, m’agradaria esmentar la pàgina web  http://www.edu365.cat/ que ofereix en el seu espai reculls de contes com Qui té por d’en Jan, en el que s’explica la història d’un elefant que és atemoritzat per un lleó que no para d’espantar-lo. Quan el pobre elefant es fa gran, aquest espanta al lleó i el tira a l’aigua. En aquest moment riuen tots dos i es fan amics per sempre més. Aquest conte transmet, per tant, valors com el respecte als altres, la solidaritat i l’amistat. Permet escoltar un narrador que utilitza un llenguatge entenedor i una entonació molt apropiada per infants de l’etapa infantil, amb il·lustracions molt divertides.

Finalment, adjunto el següent vídeo sobre un una iniciativa per explicar contes ambientals i formar i sensibilitzar així en temes mediambientals jugant. Aquest és l’objectiu que es proposen els alumnes del cicle formatiu de l´IES Berenguer d’Entença de l’Hospitalet de l’Infant, elaborant uns contes amb temàtica mediambiental, per explicar als nens i nenes dels dos col·legis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant: l’Escola Mestral i L’Escola Valdelors. Els contes ambientals, com vàrem tractar a les sessions de Didàctica del Coneixement del Medi Natural, són eines importants per a l’ensenyament i l’aprenentatge de l’àrea de descoberta de l’entorn i transmeten valors als infants per la sostenibilitat.

M’agradaria concloure aquest apartat establint la relació de la temàtica tractada avui amb la sortida al Centre d’Educació Ambiental Can Coll, en el que vàrem representar un conte que es transmetia valors com el respecte a la diversitat animal del bosc i es conscienciava sobre la repercussió de l’acció humana al bosc.

Imatge o dibuix que expressi la idea central de la sessió

La imatge que represento a continuació correspon al títol del conte que, conjuntament amb el meu equip de treball, “les Dunes”, explicarem durant la següent sessió de seminari. Tenim al davant un gran repte: aconseguir captar l’atenció del nostre públic fent un bon ús dels elements analitzats avui a la sessió magistral.

Ciències Naturals: 14 d'octure del 2011

Idees a destacar de la sessió

Durant aquesta sessió hem fet una activitat, “Una escola infantil per un món més sostenible”. Ha sigut interessant perquè m’ha permès conèixer aquest document, el qual, com hem après, es va començar a gestar a la cimera de Rio de l'any 1992. Aquesta carta vol posar el marc per un món més just per a tothom on es conservin les diversitats natural i cultural del món. Així, l’activitat requeria l’anàlisi d’alguns dels seus principis, i nosaltres, en petit grup, hem escollit un que ens ha cridat l’atenció: RESPECTE I CURA DE LA COMUNITAT DE VIDA, i, dins d’aquest, el tercer apartat: “Construir societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques”. Penso que és important tractar aquesta temàtica i extrapolar principis com l’esmentat anteriorment (així com la resta recollits a la Carta de la Terra) a la vida quotidiana de l’escola i de l’aula. Tal és així, que hem arribat a la conclusió que a nivell d’infantil el principi triat es podria treballar de les següents maneres:

-         - Fomentar valors com el respecte (als companys/es de l’aula)

-         - Realitzar debats on els alumnes participin i respectin els torns de paraula

-         - Llibertat d’opinió i expressió a l’aula per part dels infants

-         - Escoltar i respectar les opinions dels infants

-         -  Conèixer l’entorn i valorar el que tenim

-         - Reciclatge a l’aula

-         - Educar en valors democràtics (respecte, llibertat, participació, etc.)

-         - Respecte a les diferents cultures, ètnies, religions

-         - Etc.

Considero que l’etapa infantil és fonamental per tractar tots aquests aspectes a l’escola, a l’aula i a tota la comunitat educativa. Només d’aquesta manera aconseguirem formar i educar nens i nenes que esdevinguin ciutadans amb valors i actituds respectuoses amb el món que ens envolta.

En aquesta línia, hem dedicat la resta de la sessió a parlar de l’educació per la sostenibilitat. En relació a tot el que hem estat parlant i dels exemples a nivell de centre educatiu que hem vist durant la sessió, haig de dir que estic d’acord en que és necessari promoure una nova ètica (sentir-nos ecodependents) que tingui en compte el medi ambient i l’equitat, a més d’una una acció transformadora i nous estils de pensament.

La sessió d'avui m'ha provocat alguna pregunta?

Algunes de les preguntes que m’han provocat aquesta sessió són les següents:

Cal que el treball i la conscienciació sobre la sostenibilitat a l’aula i/o als centre educatiu sigui supervisat d’alguna manera també a la vida quotidiana a la llar? Cal que els mestres impliquin a les famílies en aquests temes per fer als infants partícips dels actes sostenibles tant a l’aula com a casa?

Em plantejo aquestes preguntes perquè considero que l’infant ha d’entendre que el treball sostenible que es fa a l’escola i els valors que impliquen han de ser igualment extrapolats a la llar i a d’altres àmbits. És a dir, cal que entenguin que els ha de servir per la seva vida i per tots els contextos en els que es trobin, i penso que per aquest motiu mestres i pares i, més aviat, tota la comunitat educativa ha d’estar d’acord en aquesta qüestió i treballar conjuntament. El treball del/la mestre/a ha d’orientar-se en la comunicació constant amb les famílies per tal de fer-les partícips i involucrar-les en aquestes pràctiques sostenibles.

Ampliació de les idees

En relació a tot l’exposat amb anterioritat m’agradaria fer referència a un article recomanat, la referència del qual és: Equip trebaladores EB.Albi(1999). L’educació ambiental a l’Escola bressol Albí. Guix, 258, 9-14. En aquest es parla de l’experiència portada a terme a l’escola bressol municipal de Barcelona Albí, la qual presenta una filosofia que atorga molta importància a l'educació ambiental a l’escola. És per aquest motiu que hi participen en varis projectes de l'Agenda 21 escolar amb la intenció de promoure valors i actituds de respecte envers el medi des de l’educació infantil. Treballen, a més, conjuntament amb les famílies i amb d'altres estaments socials (tal i com em plantejava personalment a les preguntes de l’apartat anterior). Algunes de les accions que es porten a terme a l’escola són les següents:

·       En relació amb l’aigua, mentre els infants gaudeixen d’ella aprenen que és un bé escàs i és per aquest motiu que es promouen les següents activitats: tancar l'aixeta quan s’han rentat les mans, regar amb l'aigua que han fet  servir per jugar, etc.

·      L'educadora tanca la llum quan els alumnes surten de la classe.

·      Reciclatge.

D’altra banda, el pati ha esdevingut un petit jardí, on els infants tenen cura de les plantes i de tant en tant rebem la visita d'alguns animals, ocells o cargols. A més de la filosofia interna de l’escola, aquesta està lligada al barri,  promovent i participant en moltes activitats que desenvolupen diferents entitats, serveis i institucions encaminades a millorar la vida dels infants i de tota la gent del barri. Considero, per tant, que accions com aquestes no requereixen un esforç important i són imprescindibles per educar en valors sostenibles i de respecte al medi als infants.

      Vídeo "Medi Ambient-Educació ambiental-Escoles"

Un altre exemple o proposta que mostra el camí cap a l’educació ambiental a les escoles i l’apropament dels alumnes cap el medi ambient és el següent vídeo, al qual es mostra la plantació realitzada per escolars en motiu de l'arribada de la primavera 2010 al Parc del Clot (Barcelona):

Imatge o dibuix que expressi la idea central de la sessió

Aquesta imatge correspon al blog d’una escola d’Alacant, en la qual la sostenibilitat és molt important i es porta a terme a l’escola. Així, tenen com a objectius, a nivell d’aula la disminució del consum del paper, envasos i embolcalls; fomentar la recollida selectiva i la reutilització de papers i envasos. Així, a l’aula utilitzen paper reciclat, es fan les fotocòpies per les dues cares i veuen audiovisuals formatius. Dins l’aula i al pati, els contenidors, com veiem a la imatge, hi estan presents i els infants ja es troben familiaritzats amb ells.