Sessions destinades a “l’espai i el temps”
Vàrem iniciar el tema de l’espai i el temps a través d’un exercici col·lectiu. La Rosa ens ha demanat que dibuixem el que ens susciti “temps històric”. Jo he dibuixat el següent:
_______________________________________________________
Tots els companys i companyes han dibuixat el mateix, una línia. També hi ha d’altres que han fet la representació en forma d’aspiral. La Rosa ens explica que la línia i l’espiral és la representació per excel·lència del temps històric: la línia, com el desenvolupament del temps, que té un final, i l’espiral, que simbolitza la concepció temps que es té a l’Orient, on el temps no te inici ni final, una espiral que va desenvolupant-se, repetint, recreant, canviant i mantenint.
En relació a l’espai, la Rosa ens ha llançat una pregunta: Què defineix un espai geogràficament definit? Ens ha explicat que requereix límits i identitat.
Penso que és important tractar aquests temes (l’espai i el temps), ja que a l’escola bressol, quan treballem l’espai i el temps, el que ens interessa és saber els conceptes centrals, allò que els identifica. Cal que els nens vegin en les activitats proposades una funcionalitat i no hi ha prou en la praxis dels límits (pintar boletes). En comptes d’una boleta hauria de ser un espai significant.
Abans d’endinsar-me en els dos conceptes, cal tenir present que la unitat bàsica o concepte bàsic d’espai és LLOC, mentre que el concepte bàsic de temps és FETS o ESDEVENIMENTS. Hem de tenir en compte, a més, que no existeix l’espai i el temps, ja que tot són esquematitzacions, a través de la nostra representació. Fem representacions a través del nostre cervell, per poder recordar i endreçar-ho a la seva biblioteca, on ho esquematitza i fa un esquema/croquis per poder recordar una imatge i, a partir d’ella, alhora, recordar moltes coses. (els avis, gràcies a l’àlbum de fotos recorden tota la seva vida; mirem fotos al Facebook amb l’exnòvio i ens enrecordem de la nostra relació passada, etc.). A partir d’imatges, paraules, petits crokis...podem recordar i tenir una representació espacial i temporal i que ens permet tenir memòria. Tot això ho fem des de ben menuts. Quan eduquem a endreçar el seu record ajudem a fer els seus propis esquemes mentals. Aquesta feina marcarà la manera d’endreçar els seus primers records i seran endreçats tota la vida. És per aquest motiu que l’àrea del Coneixement del Medi Social és tant important.
Sobre el temps
En primer lloc, hem treballat el temps en aquestes sessions vinculant-lo al seu treball a l’Educació Infantil. Així, ens adonem que es treballa de moltes maneres:
§ A través de rutines (repetició al llarg del dia)
§ Experiència
§ A través del llenguatge es dona significat a aquells temps, rutines, etc.
En segon lloc, hem parlat d’incoherències, com ara les següents:
“marxa el Sol i es fa fosc...” à quan marxa el Sol no es fa fosc: triga una mica a fer-se fosc. Per tant, li estem donant un esquema erroni; lligarà el fet de que marxi el Sol a fer-se fosc.
“I el pa que es feia cada dia” à és molt laboriós fer pa, es feia cada 15 dies. Ens ha traït el fet de pensar en els forns de pa, en la maquinària d’avui dia. Ens ha fallat el no tenir experiències de fer pa com abans.
Així, hem de ser conscients que els infants tenen una noció del temps, el canvi. No és necessari que en diem totes les experiències d’abans i d’ara, sinó que només cal una: fer pa com es feia abans i que comparin com es fa ara.
Tot això ens serveix per prendre consciència, coneixements, etc. per tal de no estar ni anclat en el passat ni en el present, i potenciar així una mentalitat dinàmica. Hem après que l’acceptació del canvi no és fàcil, ja que és risc, inseguretat, etc., i que al treballar com érem abans i com som ara, oferim un enteniment del canvi com una qüestió natural.
En tercer lloc, hem parlat de la importància de com a mínim proposar una vegada al curs que els alumnes visquin una experiència de com es feien les coses abans, com es fan ara, i tinguin consciència del canvi.
Finalment, i en quan a la durada, podem dir que el temps és relatiu. Per què? Una cosa és la durada temporal objectiva del rellotge, que entra moltes vegades en contradicció o es posa en relació amb la mesura perceptiva personal de com ho vius, de l’experiència.
Amb els nens, es pot treballar de les següents maneres:
- tenint un rellotge a l’aula
- amb les ombres
- Preguntar “quan ha durant l’activitat?”, “que ha passat molt temps explicant el conte?”, i en comptes de preguntar si els hi ha agradat: “mireu l’agulla del rellotge”, “hem trigat molt en explicar el conte”, “sembla que ha passat poc temps perquè ens ha agradat molt...”.
Sobre l’espai
Hem parlat de que a l’espai li podem atorgar molts adjectius: gran/petit, net/brut, etc. i quan construïm les nocions d’espai ho fem a través de conceptes oposats. A l’Educació Infantil comparem què és gran, què és petit, etc. Quan parlem no fem referència a l’oposat (això és una taula), però dins el nostre cap, el cervell discrimina i prèviament ha identificat el parell oposat. A l’etapa infantil cal treballar, per tant, aquesta comparació d’oposats per tal de concentrar els esquemes de manera discriminatòria en la seva ment: “la neu és blanca, el gat és negre”.
És per aquest motiu que la comparació és bàsica per treballar l’espai, entenent el treball de l’espai com la identificació i qualificació dels llocs. Quan diem “els homes treballaven als camps grans, i les dones als horts” s’està prenent una decisió de divisió del treball, ja que abans les dones havien d’estar tocant a casa, per la força física, etc. Així, amb els nens haurem de treballar el per què d’aquestes decisions. No identifiquen i situem perquè sí.
Durant una de les sessions de seminari dedicades a l’espai i al temps, vàrem fer una activitat molt interessant i que ens ha motivat molt, ja que ha sigut molt divertida. La Rosa tenia una pilota inflable, i ens la tirava a algun de nosaltres llançant-nos amb ella una pregunta, a l’atzar. Un exemple és el següent:
Per què a Canàrias hi ha una hora menys?
Les nostres respostes han sigut les següents:
- No està al mateix meridià que nosaltres.
- Està en una altra franja horària.
La Rosa, aleshores, ens ha donat l’explicació amb més rigor científic (el mateix que hem d’atorgar als nostres futurs alumnes):
Les franges horàries es determinen amb el Sol i la rotació de la Terra. La Terra gira, i gira sobre ella mateixa i cap a l’est. Primer li toca el Sol a Espanya i després a Canàries. Així, hi ha una hora menys perquè la Terra gira cap a l’est.
Amb aquesta activitat m’he adonat de la importància de les ciències en l’educació infantil i del domini de temes com l’espai, el temps i les ciències en general, ja que aquesta pregunta ens la pot fer un nen de cinc anys. Ho hem d’explicar bé, científicament. Així, i com a conclusió, hem de donar respostes científiques a preguntes científiques que ens poden preguntar els infants.
Projeccions i coordenades
En relació a l’espai, una de les aplicacions a l’aula d’infantil que em va cridar l’atenció és la següent: les projeccions. Les capacitats projectives estimulen molt les capacitats mentals. Si fem una imatge d’un bolígraf posant-ho des de diferents punts de vista, l’infant ha d’entendre que és el mateix objecte. Això s’ha d’estimular des de ben menuts i un exemple n’és el següent: quan els infants fan ciutats amb peces, podem posar les peces sobre el paper i fer el contorn; després, retirem les peces i veurem el dibuix.
Nosaltres, per situar un lloc en un espai necessitem unes coordenades. Això sí és difícil fer-ho en infantil.
Graficitat
Els infants comencen a expressar-se amb punts. Està expressant-se amb un llenguatge molt potent: la graficitat. Que els infants representin el món que els envolta amb punts, línies i taques és molt important. La graficitat és un mecanisme per treure el que els infants pensen. Així, és important donar estones de dibuix lliure (graficitat). El dibuix és el producte i la graficitat el llenguatge que utilitza per arribar al producte. La graficitat és un dels llenguatges per expressar els nostres esquemes mentals. Qualsevol activitat que fem de tipus espacial cal que tingui una expressió gràfica perquè l’infant l’assumeixi.
Topònims
Els topònims són els identificadors dels noms. Només necessitem una paraula interessant, que els nens no coneguin per desencadenar un món de coenixement, la construcció de la sabiduria. Pemmican, tal i com vam experimentar durant una activitat al seminari, pot servir perfectament per sintetitzar el món dels Sibux.
Així, de la mateixa manera, podem començar a estudiar Austràlia des de ben petits, quan sorgeix, quan ho necessitin. A partir de la paraula “cangur” ens podem remetre a Austràlia.
Finalment, vull incloure una altra activitat durant una sessió de seminari: si tapem els ulls i pensem en la relació física d’Amèrica i Àfrica, en què pensem?
- Eren dues peces juntes i que es van separar pel moviment dels continents. Això ens ho permet treballar el món dels encaixos. Si les coses no canviessin i no fos canviant, no existirien els llocs, serien tots iguals i només i hauria un. Així, la noció més important que relaciona espai i temps és el CANVI. Cal ser conscients dels canvis, per tant.
Aquestes sessions m’han provocat alguna pregunta?
És l’espai i el temps utilitzat a les escoles de manera transversal a totes les àrees (no únicament lligar a les ciències)?
Idees a ampliar de la sessió
Per ampliar les idees d’aquestes sessions dedicades a l’espai i al temps, he volgut parlat d’un llibre molt interessant titulat “Elogi de l’educació lecta”, de Joan Donenech Francesc, la referència del qual és la següent:
Francesch, J.D. (2009). Elogi de l’educació lenta. Barcelona: Graó
Hi ha diversos punts als llibre que m’han ajudat a entendre millor els aspectes treballat durant aquestes sessions. A continuació els exposo:
§ Les dimensions del temps a l’educació són complementàries però amb característiques diferents:
1) La relació entre passat, present i futur
L’autor defineix present, passat i futur de la següent manera:
Present: “...el present es construeix sobre el passat, sobre els projectes, les experiències, la cultura que hem anat construint fins ara [...] pensar les conseqüències que les nostres actuacions actuals tenen per al futur també és imprescindible... ” (Francesc, 2009, p.66)
2) La mesura i la quantificació del temps
Joan Domènech assegura que el temps des de la quantitat tendeix a fragmentar-se, tecnifica l’activitat i el projecte i en limita l’abast
3) La velocitat i els ritmes d’aprenentatge
Tal i com comenta l’autor en aquest punt, considero que cal adaptar-se al ritme d’aprenentatge de l’alumne, essent flexibles i comprensius, acompanyany l’infant en el seu aprenentatge. A més, l’autor assegura que no es tracta només de reduir la velocitat, sinó de plantejar una relació doferent entre l’espai docent i el temps que s’ha destina.
4) El temps propietat de la infància
5) La subjectivitat del temps a l’educació
§ Trencament de la concepció tancada i rígida de l’espai i el temps
L’autor ens explica que el concepte d’educació permanent apareix per plantejar que l’educació no pot limitar-se a un temps (a un període obligatori) ni a un espai (les quatre parets de l’aula). Així, defensa que l’educació és per a tota la vida, i l’espai, la ciutat, és el laboratori educatiu per excel·lència. L’autor amplia aquestes idees tot defensant la necessitat de modificar el tracte i aplicacions de l’espai i el temps a les aules.
Imatge de la sessió
He seleccionat aquesta imatge, ja que podem veure un grup d'infants que escolten un conte explicat per la mestra. Aquesta activitat tan repetida a l'educació infantil es pot aprofitar fins i tot per tenir consciència del concepte de temps, com ja hem explicat anteriorment. Així, podem dir: "ha passat molt de temps però ens ha passat molt ràpid, perquè ens ha agradat escoltar el conte...".
